En un individu, el bilingüisme pot ser actiu o passiu, manifestar-se simètricament o asimètricament i també es pot diferenciar el bilingüisme instrumental de l’integratiu.
Quan afecta una societat, de manera natural, les dues llengües en contacte acostumen a tenir estatus diferent, de manera que se’n prioritza una sobre l’altra.
El bilingüisme territorial té lloc quan, en un país, cada comunitat lingüística delimitada geogràficament utilitza una llengua diferent.
Pel que fa al Països Catalans, hi trobem situacions de bilingüisme individual i social i, tenint en compte que sempre els que són bilingües són els individus i no les societats, podem reconèixer un procés de retracció de la llengua pròpia, en benefici d’una altra.
La diglòssia interna és una situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals. L’externa, es la situació sociolingüística en la qual la llengua pròpia es veu desplaçada per una altra, considerada dominant.
La intervenció sociopolítica i els processos de normalització lingüística són fonamentals per evitar la desaparició de la llengua pròpia del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada