La Renaixença literària

A la segona meitat del segle XIX Catalunya s’havia industrialitzat, l’economia era propícia i, tant la burgesia catalana com l’Església, van fer possible el naixement d’un moviment literari renovador, la Renaixença, i l’aparició del catalanisme polític.
Considerem que La Renaixença va néixer amb la publicació de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i va arribar al punt més alt amb el triomf als Jocs Florals de Verdaguer i Guimerà el 1877.
Després de la publicació dels poemes de Lo Gayté del Llobregat (1841), pseudònim de Rubió i Ors, els escriptors catalans prengueren consciència de la viabilitat del català. Una peça clau en la restauració de la llengua foren els Jocs Florals, restablerts a Barcelona el 1859.
L’aportació literària del segle XIX abastà tres gèneres, la poesia, la novel·la i el teatre, i va estar influïda pel Romanticisme. El poeta més insigne fou Verdaguer, seguit per Guimerà i Rubió i Ors, entre altres. La figura més rellevant en novel·la fou Narcís Oller, però la primera novel·la que es publicà en català, L’orfeneta de Menargues, era de Bofarull. El teatre, per la seva condició d’espectacle, va ser el gènere popular per excel·lència i cal destacar els noms d’Àngel Guimerà, Frederic Soler “Serafí Pitarra”, Víctor Balaguer i Emili Vilanova.