La flexió s’esdevé quan a un lexema, a la part del darrere, hi afegim morfemes, que canvien algun tret significatiu del mot sense modificar-ne el significat essencial.
La derivació permet canviar el nucli significatiu i la categoria gramatical del mot original. Parteix també d’un lexema preexistent, al qual s’afegeix morfemes, que poden anar al darrere (sufixos), al davant (prefixos) o entre el lexema i el sufix (infixos). Els pseudoderivats són falsos derivats que procedeixen directament del llatí, en lloc de fer-ho a partir del mot català que se’n va derivar.
També s’enriqueix el lèxic a partir de la unió de dos o més mots: és el que es coneix com a composició. En aquest cas, es formen paraules noves a partir d’altres que ja existeixen i que perden el significat original per deixar pas a un de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada