EL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ: POMPEU FABRA

En la Renaixença es van fer diversos intents infructuosos per dotar la llengua catalana d’una ortografia normativitzada però no va ser fins que Catalunya va començar a gaudir d’un cert poder polític, amb la Mancomunitat, que es va trobar una solució efectiva a la problemàtica lingüística i es va superar el desgavell ortogràfic del segle XIX.
El 1907 es fundà l’ Institut d’Estudis Catalans i el 1911 es proposà l’establiment d’unes normes ortogràfiques i gramaticals per part de Pompeu Fabra. Les Normes van ser aprovades i donades a conèixer el 1913 i van anar guanyant terreny en tota la premsa, llibres, diaris i revistes de Catalunya, per estendre’s finalment al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord.
Pompeu Fabra estava fermament convençut que calia fer del català una llengua normal de cultura i la llengua oficial i nacional de Catalunya. La seva obra més important és el “Diccionari general de la llengua catalana”.