El model lingüístic elaborat per Ramon Llull va significar un salt qualitatiu extraordinari per a la prosa catalana sortida del llatí vulgar.
Llull va elaborar un model flexible, madur i perfectament estructurat, amb un gran sentit unitari. Aquest model està caracteritzat per l’ús d’un lèxic precís, ric i clar, les fonts del qual van ser els popularismes (mots hereditaris extrets de la llengua quotidiana) els cultisme llatins i els mots derivats. En les obres de narrativa i ascètiques predominaven els popularismes, mentre que en les obres de caire filosòfic o científic, predominaven els cultismes. Un gran nombre de popularismes usats per Llull són encara vius en el català actual.
Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció en la llengua de Llull és l’extraordinari desenvolupament que presenta en el pla sintàctic. Hem de tenir en compte que la sintaxi de les llengües romàniques primitives, tot just sortides del llatí vulgar, era una sintaxi primària, molt limitada de recursos formals i amb un predomini gairebé absolut de la coordinació i de la juxtaposició de frases. La sintaxi de Llull, per contra, és una sintaxi força més evolucionada –propera en molts aspectes a la moderna–, molt ben estructurada i amb un ús abundant de diverses menes d’oracions subordinades: d’infinitiu, relatives, concessives, completives, etc
Finalment, cal destacar l’escassa presència d’occitanismes a la prosa, cosa que no coincideix amb la llengua poètica de Llull, força més influïda, aquesta darrera, per la llengua dels trobadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada