MOSSÈN ANTONI M. ALCOVER

Mossèn Antoni M. Alcover va ser prevere i un escriptor prolífic. Va escriure en castellà i més tard en català. Fill d’una família rural, molt jove va anar al seminari a Palma, on fou ordenat prevere.
Valorava la riquesa de la literatura popular i la llengua i, per això, va fer reculls entre els quals destaca “L’aplec de rondaies mallorquines”, que és una recopilació de llegendes que li havien explicat vilatans de diferents pobles de Mallorca.
Va ser l’organitzador i president del I Congrés de la Llengua Catalana que es va celebrar a Barcelona el 1906, acte molt important a nivell lingüístic que va contribuir a reforçar el renaixement literari i cultural dels Països Catalans.
També va proposar-se recollir en fitxes totes les paraules que es feien servir als Països Catalans (“de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”). Aquestes fitxes lèxiques omplien una gran calaixera, que traslladà a Barcelona a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per a elaborar un gran diccionari dels dialectes catalans.
A l’ IEC van enfrontar-se la postura de mossèn Alcover, defensor d’unes normes ortogràfiques que respectaven les diferències entre els dialectes, i la de Pompeu Fabra, decidit a normalitzar el català amb una ortografia unificada basada en el català central, la qual va prevaler. Alcover, llavors, se’n va tornar a Mallorca i es va endur tot el material que havia recopilat. La seva tasca, però, no es va perdre, va ser la base del Diccionari Català-Valencià-Balear, que va acabar Francesc de Borja Moll.