Era una oficina dirigida per un canceller on es copiaven i tramitaven tots els documents reials, nobles o eclesiàstics. Va ser creada per la disposició de Jaume I que ordenava que redactessin tota la documentació oficial, amb la pretensió que totes les institucions catalanes, els municipis i els notaris fessin servir un mateix model de català a tot el domini lingüístic.
Estava integrada per escrivans, secretaris, etc. Els seus membres havien de dominar les llengües oficials: català, aragonès i llatí; a més de ser bons llatinistes i tenir preparació retòrica i estilística.
Va ser un puntal cultural perquè va aplegar un gran nombre de copistes que transcrivien llibres. Com a diplomàtics feien viatges a l’estranger on entraven en contacte amb d’altres tendències culturals, cosa que va contribuir a que la Cancelleria fos el punt d’entrada de l’humanisme a la Península Ibèrica. També eren conscients de la seva força política.
La llengua de la Cancelleria va llatinitzar progressivament la prosa en català. En època de Pere III, el català és més dúctil i harmoniós, però la flexibilitat total arribarà una generació més tard amb Bernat Metge.
Mercè Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada