divendres, 28 d’octubre del 2011

SUBSTRAT, SUPERSTRAT I ADSTRAT


El substrat el formen totes les varietats lingüístiques que hi havia al que avui són Països Catalans abans de l’arribada dels romans. Aquestes llengües foren substituïdes, però molts elements d’elles van ser incorporats al llatí vulgar. Les aportacions foren: dels sorotaptes (barana, branca); dels celtes (balma, llauna, maduixa); dels grecs (pedra, oliva, escorpí); de l’iberobasc (bassa,carbassa,estalviar,lleganya).

El superstrat arriba quan la romanització s’afebleix i hi ha llengües com la visigòtica, l’àrab i la franca que s’introdueixen als nostres territoris i, sense arribar a substituir la varietat pròpia, que es troba en període de formació, hi influeixen. Les aportacions foren: del llegat germànic (blanc, blau, gris, adobar) i dels àrabs ( quitrà, carxofa, albercoc, arròs, síndria, taronja, llimona).

L’adstrat és la conseqüència de l’exposició del català, un cop format, al contacte amb altres realitats lingüístiques que l’influencien i deixen en el nostre lèxic un seguit d’elements que perviuen. Les aportacions foren: occitanismes (balada, capellà, ambaixada, cordill); del francès (missatge,patge,llinatge,xampinyó); de l’italià (novel·la,pantà,partitura, sonet); del castellà (buscar, quedar, preguntar) i de l’anglès (vagó, futbol, repòrter).

CARLES RIBAS CARDÚS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada