Els conceptes de substrat, adstrat i superstrat

El llatí vulgar és la base del català, però la nostra llengua és el resultat de diverses influències lingüístiques que s’han anat  succeint al llarg dels segles i que encara avui segueixen mantenint la llengua en constant evolució. Aquestes influències reben els noms de substrat, adstrat i substrat.

El substrat són els elements lingüístics preromans que s’han conservat en català (dels pobles sorotaptes, celtes, fenicis, grecs, ibers). Exemples de substrat:

-sorotaptes, lèxics: barana, branca, clenxa. Topònims: Tivissa

-celtes, lèxics: banya, blat, camí, maduixa,rusc. Topònims: Besalú, Verdú, Queralbs, Cadaqués.

-fenicis, topònims: Eivissa, Maó

-grecs, topònims: Roses, Empúries

-iberobasc, lèxics: carbassa, esquerra, lleganya, pissarra. Topònims: Àneu, Artés, Cardona,Tossa...

El superstrat són els elements lingüístics posteriors als romans provinents d’altres llengües, com el germànic (invasió visigoda) o l’àrab (invasió musulmana). Exemples de superstrat:

-aportació germànica (germanismes): bandera, espia, guaita, guerra, fresc, boig, banc, jardí, rostir, orgull, roba, arpa, blau, blanc, gris, estaca, fang, esquena...

-aportació musulmana (arabismes): arracades, golfa, rajola, albercoc, albergínia, llimona, taronja, alcohol, sucre, flassada, safata, tassa, albarà, duana...

L’ adstrat és la influència entre llengües per motius de veïnatge. En el cas de Catalunya les influències són diverses: del castellà (castellanismes), del francès (gal·licismes), de l’anglès (anglicismes), de l’italià (italianismes) i de l’occità (occitanismes).

Després del procés de romanització, a partir del segle V dC, l’Imperi Romà es va descompondre. Llavors, el llatí que es parlava a la península Ibèrica va anar evolucionant i finalment podem considerar que la llengua que es parlava a Catalunya durant el segle VIII ja era català.

Cristina Guitart Pallarès