El que avui coneixem com a Imperi Romà , va néixer al segle VIII aC a la península Itàlica i es va anar expandint per gairebé tot el territori europeu actual. Els primers territoris conquerits van ser els que vorejaven la mar Mediterrània, i el que avui és Catalunya no en va ser cap excepció.
Durant el segle III aC els comerciants romans van desembarcar a Empúries i van establir els primers contactes comercials. Al llarg dels dos segles següents es va dur a terme la conquesta i ocupació del territori.
Quan els romans ocupaven un territori, hi implantaven les seves lleis, costums , cultura i llengua, i d’aquest procés d’implantació en diem romanització. A Catalunya ens trobem, doncs, que el català prové del llatí, concretament del llatí parlat (també anomenat vulgar) que van portar els comerciants i sobretot els soldats. La població natural del país va haver d’aprendre per força la llengua del conqueridor, de manera que hi va haver un període de bilingüisme i la posterior i definitiva substitució lingüística.
El llatí vulgar és la base del català, però la nostra llengua és el resultat de diverses influències lingüístiques que es van anar esdevenint al llarg dels segles. Aquestes influències reben els noms d'adstrat, substrat i superstrat.
Cristina Guitart Pallarès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada