Es considera substrat el llegat deixat per les llengües parlades abans de la invasió romana (segle II aC) i que, d’alguna manera, han deixat empremta en la nova llengua (català) derivada originàriament del llatí.
Es defineix el concepte de superstrat, en termes genèrics, com la influència exercida per qualsevol llengua introduïda àmpliament en el territori d’una altra, sense arribar, però, a substituir-la.
En el cas del català, o més ben dit, del període de formació del català, cal esmentar la incidència, com a superstrat, de les llengües parlades pels pobles germànics (arribada al segle V), àrabs (a partir del s. VIII) i francs (últim poble d’origen germànic amb hegemonia durant segles VIII-IX).
L’adstrat, és la influència d’altres llengües en un moment en què la llengua es troba ja en una situació en què pot considerar-se una llengua formada (llengua romànica), desvinculada de la llengua mare, el llatí. Algunes de les influències rebudes pel català en aquest període provenen de la llengua provençal i del lèxic propi de les llengües indígenes d’Amèrica que s’introdueixen a través del castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada