El català ha anat evolucionant i rebent influències de les llengües dels habitants del territori d’actual parla catalana i d’altres pobles en contacte.
La base del català és el llatí vulgar, però encara s’hi poden trobar algunes marques de les llengües parlades abans de la romanització (substrat), de les parlades després de la romanització (superstrat) i de la influència d’altres llengües després de la formació del català (adstrat).
El superstrat el formen paraules d’ús quotidià i topònims de diferents llengües, com el basc (pissarra, Aran, Esterri), grec (Roses, Empúries), fenici (Eivissa, Maó) o cèltic i altres llengües indoeuropees (balma, banya, maduixa, Verdú).
Pel que fa al superstrat, les principals influències venen de l’àrab (quitrà, cotó, albergínia, arracades) i de les llengües germàniques (guerra, baró, guant, Albert, Guillem).
Les llengües que han influït en el català després de la seva formació (adstrat) són bàsicament llengües europees amb les quals el català està en contacte, ja sigui per motius fronterers, mercantils o de globalització, com el castellà, el francès, l’occità, l’italià o l’anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada