Arran de la caiguda de l’imperi romà d’Occident, el llatí vulgar va evolucionar fins a donar pas a les llengües romàniques. Se sap que en el segle IX, el poble ja no entenia el llatí i parlava llengües romàniques diferents.
Davant la necessitat de l’església de fer arribar la doctrina a tots els estaments i la constatació que els feligresos ja no entenien la llengua eclesiàstica, en el concili que es va celebrar l’any 813 a la ciutat francesa de Tours, entre altres decisions, es va acordar recomanar als clergues fer les homilies “in rusticam Romanam linguam”, és a dir, en la llengua romànica del poble.
Els primers textos que es conserven en què apareixen paraules i expressions en català, no són pas literaris, sinó de caràcter feudal, i provenen de l’àrea del Bisbat d’Urgell. Com a exemple, podem esmentar el “Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet”, document escrit a finals del segle XI (Cabó és un poblet de la comarca de l’Alt Urgell, prop d’Organyà).
També cal citar el Llibre jutge, text jurídic traduït del llatí “Liber iudiciorum”, i les Homilies d’Organyà, que són un recull de sermons o homilies que feia el capellà durant la missa i que es pot considerar el primer text literari en català.
Joan Gómez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada