El català va néixer entre final del segle VII i inici del VIII, per evolució del llatí vulgar però no es va començar a utilitzar a l’escriptura fins a uns segles més tard.
Tot i que la llengua utilitzada per a fer escrits era el llatí, entre els segles IX i XII, comencen a aparèixer en alguns textos jurídics o administratius (escriptures de compravenda, testaments,...) paraules i estructures en català que els escrivans empraven quan desconeixien el terme en llatí.
Progressivament s’amplia l’ús d’elements catalans en textos de caràcter feudal, sobretot juraments i greuges. A finals del segle XI apareixen els primers textos escrits bàsicament en català: els ‘Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet’ (1080-1095) i el ‘Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell’ (1098).
Al segle XII, els textos escrits en català passen a ser també textos jurídics (el ‘Liber iudiciorum’ o “Forum Iudicum”, traducció d’un codi legislatiu d’origen visigòtic) o religiosos (les ‘Homilies d’Organyà’, que s’han arribat a considerar el document més antic en català)
A partir de la segona meitat del segle XIII, es consolida l’ús escrit del català, l’obra de Ramon Llull representa l’empenta definitiva al català com a llengua de cultura i el naixement de la literatura catalana.
MAITE ARGUDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada